Elisenda:REINA DE LA CORONA D’ARAGÓ

Elisenda és una novel·la de gènere històric del segle XIV, dins l’àmbit de la Corona d’Aragó. Un temps convuls pel conflicte amb els sarraïns d’Al-Àndalus, per la persecució dels cavallers de l’Orde del Temple, per la inestabilitat de les guerres de la Mediterrània a Sardenya i Sicília contra el rei francès de la Casa d’Anjou i el Papat.La trama tracta la biografia fictícia de la reina lleidatana, Elisenda de Montcada i de Pinós, quarta muller de Jaume II el Just. La reina explica la seva vida a la seva cuidadora, la germana Clara, durant els nou dies anteriors a la seva mort. Ho fa a la cambra del Palauet de la Reina, dins el Monestir de Santa Maria de Petras Albas, mentre espera l’arribada de l’esclava sarraïna Azahara.L’Elisenda actua com a protagonista, narradora i testimoni dels esdeveniments. Ella ens desvela la seva infància dins el castell de la Baronia d’Aitona; la seva educació a Sixena; el seu amor pel cavaller Guillem de Montagut, educat al castell templer de Montsó; el seu matrimoni pactat pel seu germà amb el rei Jaume el Just; i la fundació del monestir gòtic de Petras Albas.La crònica d’Elisenda reflexiona sobre el present i el passat, i ho fa anant endavant i endarrere en el temps. Es la narració sobre la vida d’una dona amb un llinatge molt important, com va ser el de la família Montcada, que esdevindrà reina de la Corona d’Aragó. Una dona amb molt de poder, un rerefons d’intrigues de palau i secrets familiars. Un relat d’amistat i amor, de tendresa i solidaritat, d’emocions i sentiments.