El vent que atacona la foscor:(Tolba, 1935-1953)

La narració ens situa en un poble atrapat entre el conflicte i l’abús de poder, on personatges que fluctuen entre la delinqüència i el compromís polític dirigeixen el destí local imposant la seva voluntat. Aquest microcosmos rural reflecteix el que va ocórrer en tantes comunitats en aquells temps foscos, en els quals la supervivència era l’única certesa en un context de violència i anarquia. A través del crim dels germans Zanuy a la primavera de 1937, l’obra revela les tensions i complexitats d’una societat que intenta resistir la devastació, on el límit entre víctima i botxí es difumina i els enfrontaments polítics queden enfosquits per la venjança i l’ambició.