Jo vaig ser-hi, al Cap de Gos

Després de la mort d’Alexandre el Gran, Rei de Macedònia, l’any 323 a/C, els seus generals es van erigir com a successors (diàdocs) i es van repartir l’extensíssim imperi i s’embrancaren en inacabables guerres entre ells, de manera que uns cent anys després, Macedònia, com a tal, havia restat reduïda al seu territori natural tot i mantenir, encara, algunes possessions a Grècia que el Rei Filip V de Macedònia maldava per conservar i engrandir.Roma, potència emergent, cridada per algunes nacions gregues que cercaven ajut per desempallegar-se de la persistent pressió macedònica i també per impedir una aliança entre Filip V i el cartaginès Hanníbal Barca, que devastava Itàlia, va entrar en escena i l’any 214 a/C va declarar la guerra a Filip V. Començava la Primera Guerra Macedònica que va ser seguida per altres dues fins a l’any 168 a/C. I és en aquest context on transcorre Jo vaig ser-hi, al Cap de Gos, on es narren les aventures i peripècies d’Eurípil de Pel·la, personatge de ficció, qui es veu implicat en els successos bèl·lics i polítics de guerres i entreguerres en un relat trepidant d’acció de tota mena, amor i valors humans i d’amistat, havent d’enfrontar-se no sols al context fàctic, sinó també a la maledicció d’una deessa, a les prediccions d’un oracle i a les conseqüències d’un decalatge sorprenent i inesperat. La novel·la històrica derivarà a situacions i escenaris astoradors fins a un final difícil de preveure.